Orzowei, que vol dir "trobat" en llenguatge bantú, és un nen blanc que ha estat educat per un swazi; però rebutjat per la tribu ha de fugir de la selva.
Pao, un boximà li ensenyarà a sobreviure i esdevindrà un hàbil caçador.
Tanmateix, Pao el convencerà de buscar el seu poble, ja que és blanc.
Orzowei és adoptat per un bòer però els altres blancs el consideren un salvatge.
Malgrat tanta hostilitat, el llibre és una crida a la fraternitat i a la lluita contra el racisme.
No es veu gaire bé, però podeu escoltar la música...
CAPÍTULO PRIMERO
Va, cogedle! ... ¡cogedle!...
En el ímpetu de la carrera volcaron un caldero, yAmebais,la vieja borracha, salió de la choza lanzando maldiciones contra aquellos diablos que lo tiraban todo al aire.
- ¡Ya no hay tranquilidad, no! ¡Pero como os coja, haré que os den de latigazos a todos! - chilló dirigiéndose al grupo de muchachos que corrían hacia la selva.
Pero éstos no le hacían caso. Un poco porque Amebais había sido siempre una loca gruñona; pero sobretodo porque su caza era muy interesante. La pieza era esta vez Isa, el muchacho queAmûnaihabía traído de la selva.
Amûnai, el Ring-kop (que significa "el gran guerrero"), lo encontró, hacía ya unos diez años, envuelto en una faja roja, dentro de una cesta colgada de una rama de forma que ni las serpientes ni las fieras la podían alcanzar. Lo cogió y se lo llevó al poblado.
La viejaAmebaisle hizo de madre y cumplió su misión hasta que el muchacho fue capaz de buscarse por sí solo, entre los desperdicios del poblado, algo para comer. Su avaricia no le permitía más.
Y mientras Amûnai fue el jefe, Isa -éste era el nombre que le habían puesto-, pues, tuvo con qué saciar su apetito y fue respetado.
T’imagines vint contes multiplicats per tres i amb possibilitats d’augmentar-ne el nombre sempre que tinguis ganes de jugar a canviar finals? Doncs això és el que trobaràs en aquest llibre; un recurs original, creatiu i divertit, de mans d’un dels grans mestres de la fantasia.
És un relat autobiogràfic de l'Anna -sobre la seva experiència com a jueva-alemanya a la Segona Guerra Mundial-, on explica el que va sentir quan li van prendre el conill rosa de peluix, que va ser com si li prenguessin també la seva infantesa i s'hagués d'incorporar al món dels adults de cop i volta, amb totes les preocupacions i responsabilitats que això comporta.
La crida del bosc és la història d’un gos, Buck, que ha de canviar de manera de ser per resistir les dures condicions de les regions del nord del Canadà i d’Alaska.
Buck descobreix la vida dels gossos de trineu i dels buscadors d’or en aquelles terres.
Tot plegat farà que li surtin els seus instints més amagats, imprescindibles per sobreviure en les noves circumstàncies.
L’amistat amb un home i el contacte amb la natura el convertiran, a poc a poc, en company dels llops, els seus germans.
La crida del bosc va aparèixer l’any 1903 i, immediatament, va tenir molt d’èxit.
Quan diuen que el Nil és un riu perillós, tothom pensa en els cocodrils.
Però això no és res, comparat amb el senyor Ti: un misteriós personatge que dirigeix la casa sota la sorra, la seu d'una organització secreta instal·lada al Sudan que es dedica a tota mena de negocis bruts.
Entrar-hi és ben fàcil, però per sortir-ne en Pere Vidal i l'Henry Balua estan a punt de deixar-hi la pell.
Una gran escriptora que diu això parlant de quan va començar a llegir de veritat (8-9 anys):"Per descomptat que va haver-hi sorpreses. La lectura va donar-me poder sobre els contes i d’alguna manera també va donar als contes poder sobre mi.
Mai no n’he pogut escapar.
Això forma part del misteri de la lectura."
I mentrestant, encara no sabem què va passar amb les dues germanes bessones...
T'atreveixes a afirmar que les bruixes no existeixen?
Llegeix i segur que canvies de parer.
Les Bruixes explica la història d'un nen de set anys, que amb l'ajut de la seva extraordinària àvia s'enfronta a la terrible associació de bruixes d'Anglaterra comandades per la seva maligna Reina. El problema rau en el fet que aquestes no són les típiques bruixes dels contes tradicionals, sinó dones corrents que es vesteixen amb robes corrents i porten una vida corrent. Aquesta normalitat els permet actuar lliurement sense ser descobertes i fer malifetes contra els nens.
Els seus pares volen que miri la tele, que mengi hamburgueses... però ella prefereix llegir i el seu lloc predilecte per passar el temps és la biblioteca.
Allà descobreix que té poders, poders contra la tonteria dels altres...
